actualitat
Noticia
INFORME MARÇ DE LA CAIXA
Resum executiu de l’economia realitzat per La Caixa (Link).
CATALUNYA PAGA 731 EUROS MÉS QUE MADRID PER SUCCESSIONS.
Montilla recapta pel tribut sobre les herències cinc cops més que Aguirre. Un català té una deducció a l’IRPF per adquisició de l’habitatge més reduïda a causa del nou sistema de finançament.
Sota el timó liberal de la presidenta Esperanza Aguirre, Madrid va ser el 2005 la comunitat pionera en l’eliminació de l’impost de donacions en l’àmbit familiar i l’extinció del de successions per al 95% dels hereus. Cinc anys després, i mentre Catalunya estrena una rebaixa de l’impost sobre herències, el paisatge autonòmic del tribut etiquetat pels seus detractors com el peatge de la mort no pot ser més dispar. Per al mateix cas en què els hereus siguin una vídua i tres fills i els béns siguin un pis de 520.000 euros, un apartament de 370.000 euros i un compte bancari amb 58.000 euros, una família catalana pagaria 845 euros, mentre una de madrilenya només 111.
El diferencial entre comunitats en el mateix exemple oscil·la des dels 8.981 euros que es pagarien a Extremadura fins als testimonials 33 euros que abonaria el País Valencià o el cost zero que tindria a Astúries, Canàries i Castella i Lleó. Així consta en l’anuari de fiscalitat autonòmica elaborat pel Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF). Tot i admetre que la recent rebaixa aprovada pel govern català és “important”, el REAF critica la complexitat normativa derivada de fer-lo diferit en diverses etapes fins al 2011. Pel que fa a la recaptació del tribut, que suposa només el 3% dels ingressos de les comunitats, Catalunya preveu uns ingressos per aquest concepte de 991.300 euros, que multipliquen per cinc els que espera Madrid (190.000 euros). Significativament, la recaptació catalana pel tribut creix un 27% des del 2006, mentre a Madrid cau un 76% en idèntic període. Segons la Generalitat, actualment 88.116 persones declaren per successions (un 95,3% amb herències inferiors a 275.000 euros).
Excés de legislació.
Els experts del REAF alerten, alhora, que a causa del nou finançament els catalans es veuen perjudicats amb una deducció a l’IRPF inferior a la general de què es gaudeix a tot l’Estat, del 15%, per la compra de pis.
L’explicació és que Catalunya havia rebaixat el seu tram un 1,5% quan les comunitats tenien el 33% de l’impost cedit (legislava sobre el 4,95% davant el 10,05% que retenia l’Estat). Com que amb el nou model ha passat a tenir cedit el 50% de l’impost, ara hauria d’aprovar una rebaixa equivalent sobre el 7,5% del tram. “És el problema de legislar tant; les normes són com les carreteres, no només s’han de fer sinó que s’han de mantenir”, avisa el gerent del REAF, Luis del Amo, que cita com a exemple d’excés de lleis les dinou normes que té el País Valencià per a l’IRPF.
En el cas de les donacions, algunes comunitats diferencien entre lliurar el pis a un fill o bé entregar-li en metàl·lic els diners per a la compra de l’habitatge. Per un pis valorat en 180.000 euros, a Catalunya el fill pagaria 6.000 euros si rep l’immoble i 7.200 si en rep els diners, mentre que a Madrid pagaria 274 euros i al País Valencià 126 en tots dos casos. La més laxa en donacions és Aragó, on en idèntic cas al fill li surt gratis tant rebre l’immoble com els diners.
Font: Avui 12/03/2010
BANCS I CAIXES HAN TANCAT EN UN ANY 383 OFICINES A CATALUNYA
Fent el camí de tornada d'un acordió que es desinfla, la xarxa d'oficines bancàries de Catalunya, un dels territoris més bancaritzats d'Europa, està en plena fase de contracció. Segons dades del Banc d'Espanya, a final del 2009 l'entramat de bancs i caixes català comptava amb 7.715 sucursals i n'havia tancat 383 (un 4,7%) respecte al desembre del 2008. Aquesta esporgada, a més, representa 444 establiments menys en relació amb el punt àlgid de l'expansió de les entitats, a mitjan 2008, quan la xarxa arribava a 8.159 punts.
El redimensionament, que, malgrat les insistents recomanacions, segueix una marxa més lenta de la que voldria el Banc d'Espanya, ha repercutit en el conjunt de l'Estat, on bancs, caixes i cooperatives de crèdit compten ara amb 44.085 oficines, després d'una escombrada que el 2009 ha fet abaixar la persiana de 1.577 locals, és a dir, un 3,4% del total.
Font: Avui 19/03/2010
L'ESFORÇ PER A PAGAR LA HIPOTECA PUJARÀ VUIT PUNTS A PARTIR DE GENER
El final del desgravament encarirà la compra de l'habitatge.
L'esforç de les famílies per a pagar el seu habitatge habitual augmentarà un 8% després de l'eliminació del desgravament per compra d'habitatge a partir de 2011, segons càlculs realitzats per asprima, associació de promotors immobiliaris de Madrid.
D'aquesta manera, pràcticament s'absorbiria tot l'efecte beneficiós que la reducció del euribor ha suposat per a disminuir l'esforç de les famílies a l'hora de pagar els seus préstecs hipotecaris i que ha estat del 10% en 2009 respecte de l'any anterior.
Asprima explica que una família mitja amb ingressos aproximats de 31.000 euros destina actualment el 24% al pagament de la seva hipoteca, el menor percentatge dels últims cinc anys. Aquest valor ascendirà al 32% si compra habitatge a partir de gener del pròxim any, quan ja no tingui dret a desgravar per habitatge habitual al tenir uns ingressos superiors a 24.000 euros.
Font: idealista 23/03/2010
EL MERCAT IMMOBILIARI ES RECUPERARÀ EN 2010, SEGONS LA CONSULTORA PWC
"Torna la por", va anar el lema de 2008. "Tot es complica", van dir un any més tard. L'informe de tendències del mercat immobiliari que elabora PricewaterhouseCoopers (PwC) comença cada any amb una cita que resumeix les previsions per als pròxims 12 mesos. I en aquesta ocasió, el lema és: "Hem tocat fons".
L'informe, que es va presentar ahir i es realitza a través d'entrevistes a 600 persones, assegura que aquest any afloraran símptomes de millorança en el sector del maó. "Es concedeixen més crèdits, els valors s'estabilitzen i s'estan portant a terme més transaccions", diu el text que dóna motiu a un lleuger optimisme. Moderat perquè l'elevat deute de les immobiliàries -que en tota Europa supera el bilió d'euros- redueixen les seves possibilitats de creixement. I perquè les dades econòmiques tampoc permeten donar moltes alegries.
Font: El País 24/03/2010