actualitat
Noticia
CONCLUSIONS A LA SEGONA DE LES ENQUESTES DE SITUACIÓ ECONÒMICA CORRESPONENT A L’ ANY 2.009 – PRIMAVERA
Estat actual de l’ economia: Les expectatives i la confiança dels col·legiats sobre les economies catalana i espanyola s’ han deteriorat en els darrers mesos, però amb una menor intensitat que en el passat.
Problemes de l’ economia catalana: L’ atur continua sent el principal problema de l’economia catalana, seguit de la feblesa de la demanda interna i de la manca de reformes estructurals. En els darrers mesos ha crescut la preocupació dels col·legiats per la manca de reformes estructurals i pels costos laborals.
Perspectives sobre l’economia en els propers mesos: Tot i que es mantindrà el deteriorament de l’economia, s’espera un relatiu estancament de la situació en els propers mesos, sobretot de cara a finals d’ any.
Duració de la crisi econòmica: La majoria dels economistes opina que l’actual crisi econòmica s’ allargarà més enllà del 2010.
Viabilitat del sistema de pensions: Gairebé nou de cada deu col·legiats opina que cal introduir reformes estructurals per garantir el sistema de pensions.
Propostes de reforma laboral: La reforma laboral passa, principalment, per agilitzar els processos empresarials d’ajustament laboral, flexibilitzar la negociació col·lectiva i recuperar el conducte d’aprenentatge.
Font: Col·legi d’economistes de Catalunya.
ELS BANCS GARANTEIXEN TIPUS BAIXOS FINS MÉS ENLLÀ DE LA RECUPERACIÓ.
Com cada any per aquestes dates, els governadors dels principals bancs centrals del món s'han reunit en Jackson Hole Wyoming, convidats per la Reserva Federal de Kansas City, per a intercanviar punts de vista i compartir les seves experiències dels últims dotze mesos, quan les receptes de cort neoliberal es van estavellar i van donar pas als clàssics remeis keynesians.
Dos missatges van sobresortir de les intervencions dels presidents de la Reserva Federal d'Estats Units, Ben Bernanke, i del president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet. D'una banda, l'optimisme a curt termini respecte a la recuperació ja en curs en part de les economies avançades i, per un altre, la voluntat de mantenir els tipus d'interès en els seus (minúsculs) nivells actuals fins que la recuperació es consolidi i no depengui dels paquets d'estímul fiscal.
El divendres, Ben Bernanke, després d'una bona dada sobre la venda d'habitatges, va anar un pas més enllà pel camí de la satisfacció a l'assegurar que "les perspectives per a una tornada al creixement a llarg termini semblen bones".
De fet, la previsió de consens respecte al creixement del PIB nord-americà en la segona meitat de l'any se situa entre el 3% i el 4%. Però els governadors dels bancs centrals reunits van coincidir en assenyalar que la recuperació conta amb estímuls fiscals i monetaris extraordinaris i poques forces que garanteixin un creixement endogen i sostenible quan es retirin les mesures expansives.
En aquesta línia, va sobresortir Jean-Claude Trichet. Va criticar que per haver "percebut brots verds per aquí i per allà, ja estiguem dient: ´Després de tot, ja gairebé hem tornat a la normalitat´. Tenim una enorme quantitat de treball per davant", va advertir, i va recordar que el passat setembre el sistema financer mundial va vorejar el col·lapse.
Per als pròxims dotze mesos, els banquers van coincidir en la importància de no caure en l'error de retirar massa de pressa els estímuls monetaris que en forma de molt baixos tipus d'interès redueixen els costos financers de les famílies i empreses sobreendeudades després de l'orgia de diners barats i fàcil iniciada en el 2001. Aquest debat és important perquè alguns economistes han alertat sobre un risc d'inflació quan les economies comencin a crear ocupació.
El president de la Reserva Federal de St. Louis, James Bullard, va ser el més explícit. En la seva opinió, els mercats financers no han comprès completament que el compromís de la Reserva Federal de mantenir els tipus en el seu molt baix nivell durant un període extens de temps vol dir que seguiran baixos més enllà del normal.
Per la seva banda, l'economista que va anunciar que EE. UU. caminava cap al desastre en el 2006, Nouriel Roubini, tornava a la càrrega advertint sobre risc d'una recaiguda en la recessió (la temuda, double dip recession).L'elevat augment de l'atur frena la demanda interna, els preus del petroli i les matèries primeres apunten cap amunt i l'estratègia de sortida dels plans d'estímul serà molt complexa perquè pujades d'impostos i retallades de la despesa serien contraproduents per a la recuperació i, d'altra banda, perllongar l'estímul fiscal pot crear expectatives inflacionistes i pujades dels tipus a llarg termini.
Font: La Vanguardia – 25/08/09
INFORME JULIOL – AGOST DE LA CAIXA
Resum executiu de l’economia realitzat per La Caixa (Fitxer adjunt).
Font: La Caixa